TREBALL SOBRE: JOAN ROÍS DE CORELLA
Joan Roís de Corella es pot considerar el darrer representant català abans de la Renaixença ja que va treballar per l'aristocràcia i aquesta va donar l'esquena al català i es decantà pr la literatura castellana.
LA SEVA VIDA
Joan Roís de Corella va nèixer a Gandia el 1435 i va morir el 1497 a València amb l'edat de 62 anys.
Estava influenciat per les transformacions socioculturals del pas de l'època medieval al Renaixement (*1 Humanisme)
Va pertànyer a una família que formaven part de la petita noblesa, per tant va poder-se dedicar a la literatura tot i haver de ser militar o diplomàtic pel fet de ser el fill primogènit.
Finalment va fer-se religiós fins aconseguir el títol de mestre de Teocràcia(*2).
A l'edat dels 20 anys va començar a escriure. Els seus escrits fan referència a les nombroses aventures amoroses anònimes les quals va tenir.
LA SEVA OBRA
Joan Roís de Corella va estar influït per Ovidi ( autor clàssic) i Boccaccio ( autor italià contemporani).
Va esciure poesia i prosa de temàtica religiosa i profana(*3).
Es pot conciderar l'últim representant de l'humanisme renaixentista als països catalans fins la Renaixença a causa de que com ja hem fet un incís abans, l'aritocràcia va deixar de banda el català i va provocar que el barroc català trigués més en fer-se present.
L'amor és el centre temàtic de la seva obra i escriu per alleugerir el sofriment de les seves relacions amoroses. Els elements autobiogràfics i sentimentals son les característiques més significatives de la seva obra, a més de la intenció moralitzadora que es fa indiscutible.
Va conrear la poesia i la prosa sense distingir-ne massa un gènere de l'altre. En la poesia parlava d'amor des d'una prespectiva desenganyada i trista. Feia ús de versos decasíl·labs ( seguint la tendència ausiasmarquista, ja que es seves respectives famílies eren amigues) amb un ritme àgil i suau.
En la prosa encanvi, usa expessions ampul·loses(*4) i artificioses però tenen una harmonia(*5) indiscutible. A més incorpora la prosa d'art o també anomenada artitzada que és aquella la qual inclou nombroses metàfores i descripcions escenogràfiques dels llocs on va formar part.
Tot i així com he dit abans els personatges dels dos gèneres expressen els seus sentiments i apareixen elements de la naturalesa per expressar els diferents estats d'ànim en els quals es trobava l'autor.
El seu gran objectiu va ser la reconstrucció damunt de la llengua catalana del prestigi literari del llatí clàssic.
A més, la seva obra situa els personatges en una escenografia tan precisa que fa recordar una pintura. Inclou la nova musicalitat italiana. Escriu d'una manera íntima i delicada. Composa virolais (*6).
I en quan a la dona apareix com a protagonista de les seves obres narrant els fets. Una altre característica que el diferencia és que enfront d'una infidelitat la seva actitud és sincera quedant com un cornut i acceptant la pèrdua de la dona.
La seva obra es pot dividir en:
- Obra profana: escrites en prosa i vers de temàtica amorosa. L'obra més representativa és "Tragèdia de Caldesa". Explica com l'autor espera a l'estimada i observa des de la finestra com ell l'enganya amb un pretendent. Llavors la Caldesa torna fingint que no ha passat res. L'autor és llavors quan expressa el seu lament.
- Obra religiosa: també està escrita en prosa i vers. El tema principal és religiós tot i que parla amb un to desapassionat tot i tenir els coneixements i el càrrec que té. Les dues obres més representatives son "El Cartoixà" que és una traducció de la Via Christi, un llibre doctrinal, i el "Psalteri" que és una traducció d'uns salms.
- Obra mitològica: son les obres que contenen intervensions clàssiques i innovacions personals de Corella. L'obra més representativa és "Parlament que s'esdevenc en casa de Bernat Mercade". Son històries de caire amorós explicades per un grup de personatges assistents a una tertúlia literària.
- Obra de circumstància: son debats on el més representatiu és "Triümfo de les dones". És una obra que defensa les dones i és una resposta al llibre "Maldezir de las mujeres" de Pere Torroella.
Per concluir, en el video que hi ha a continuació hi ha un petit resum de tot l'explicat anteriorment. S'escolta una cançó que és un poema musicat de Joan Roís de Corella per Raimon. El poema s'anomena "La balada de la garsa i l'esmerla".
En aquest poema l'autor fa un paral·lelisme amb el sentiment de morir per amor. Utilitza una garsa i una merla per expressar el seu estat anímic. Està compost per versos tetrasíl·labs i octosíl·labs. Explica la història d'un home que si la seva estimada no el mira ell arribara a morir. Si ell mor, serà una prova contundent de que estima a la dona però provocarà la tristesa d'aquesta que també demostrarà que l'estima. La conclusió es que la dona li fagi la mirada al seu amant tímid.
* VOCABULARI:
1- humanisme: corrent de pensament que col·loca l'home com a centre del seu interès.
2- teocràcia: creència que situa la sobirania sobre Déu i que tan sols pot ser representades per enviats seus.
3- profana: que careix de caràcter sagrat.
4- ampul·loses: amb un estil inflat.
5- harmonia: justa adaptació mútua de diverses parts que formen un tot.
6- virolai: composició poètica formada per 3 estrofes i una tornada.
Si no poguèssiu visionar el video de dalt podeu veure'l en els següents enllaços:
www.slideshare.net/laiasf/joan-ros-de-corella
www.youtube.com/watch?v=JsJODY8k7tY
